Procastinar

Fa més d’un mes que no escric! Aquí hi hauria de posar excuses de feina, treballs de classe i fins i tot d’aquest maleït fred que t’encarcara els dits quan portes cinc minuts a l’ordinador i fa que et facin mal només de picar el teclat. Sí, necessito que algú inventi un teclat que emeti calor o alguna cosa similar…

Però deixem aquest tema de banda, que avui volia parlar més aviat del fred que et gela les idees i t’impedeix escriure res que sigui gaire interessant… Hi ha qui en diu síndrome de la pàgina en blanc o una cosa així. És una excusa molt coneguda però no és el meu cas. A mi em passa una cosa més oculta que, ja que estem en una assignatura relacionada amb l’educació, aprofito per il·lustrar (extret de la Wikipedia, no hi ha versió en català)

La procrastinación (del latín: pro, adelante, y crastinus, referente al futuro) es la acción de postergar actividades o situaciones que uno debe atender, por otras situaciones más irrelevantes y agradables.

Total, deixar per demà el que podries fer avui. El repte: superar-ho i aconseguir parlar alguna dia d’alna cosa amb sentit.. ni que sigui el tema del post anterior, que ja hi ha un comentari de la meva única i fidel lectora que ho reclama.

Però això serà un altre dia. No trencaré ara la meva mania de procastinar per una entrada perduda en la blogosfera. A més, hi ha coses més irrellevants i agradables per fer!