I ara aquí posarem un mapa:
Abril 29, 2009
Novembre 27, 2008
Procastinar
Fa més d’un mes que no escric! Aquí hi hauria de posar excuses de feina, treballs de classe i fins i tot d’aquest maleït fred que t’encarcara els dits quan portes cinc minuts a l’ordinador i fa que et facin mal només de picar el teclat. Sí, necessito que algú inventi un teclat que emeti calor o alguna cosa similar…
Però deixem aquest tema de banda, que avui volia parlar més aviat del fred que et gela les idees i t’impedeix escriure res que sigui gaire interessant… Hi ha qui en diu síndrome de la pàgina en blanc o una cosa així. És una excusa molt coneguda però no és el meu cas. A mi em passa una cosa més oculta que, ja que estem en una assignatura relacionada amb l’educació, aprofito per il·lustrar (extret de la Wikipedia, no hi ha versió en català)
La procrastinación (del latín: pro, adelante, y crastinus, referente al futuro) es la acción de postergar actividades o situaciones que uno debe atender, por otras situaciones más irrelevantes y agradables.
Total, deixar per demà el que podries fer avui. El repte: superar-ho i aconseguir parlar alguna dia d’alna cosa amb sentit.. ni que sigui el tema del post anterior, que ja hi ha un comentari de la meva única i fidel lectora 
que ho reclama.
Però això serà un altre dia. No trencaré ara la meva mania de procastinar per una entrada perduda en la blogosfera. A més, hi ha coses més irrellevants i agradables per fer!
Octubre 22, 2008
Educació ficció!
Ah, les idees.
Per fi un tema que té a veure amb l’assignatura. Ntchs! Un dia productiu però em falta temps. Si això fos una comunitat virtual, obriria el debat amb una pregunta. Com que no és el cas, ho deixo anar aquí a manera de nota mental i física i ja ho reprendre quan pugui:
Acabaran els programes educatius multimèdia amb la docència? Substituiran una colla de teòrics comandant un equip de programadors, la tradicional relació professor-alumne? De moment els temps moderns ja han eliminat les orelles de burro i el càstig física a l’escola… així que en un futur mai se sap.
Ho deixo així, quan pugui m’hi poso. Qui sap, potser en treurem alguna cosa…
O_o WTF! (o un títol típic d’internet)
Post curt o amb voluntat de ser-ho ara que comença:
Sorpresa és la paraula, expressió, emoticon o digue-li com vulguis. Anar a la univeristat cada dia és més xocant. Deixant de banda vagues i aquestes coses, no entenc que coi ha passat avui a classe. M’haurè de llegir els comentaris i tot això dels blogs, perquè estic molt perdut. Serà que al tenir algunes assignatures convalidades em fa perdre el ritme de l’actualitat de la carrera…
Deixant de banda les cues de secretaria i el procés de convalidacions… el campus virtual és una eina millorable però collonuda. No vull fer d’”abuelo cebolleta” perquè en aquesta uni hi ha uns quants més grans que jo, però ningú recorda la pasta que et deixaves anant a buscar dossiers a copisteria. És que al final haurem de recuperar la frase “… vosaltres no heu viscut una guerra”.
Un tipometrooooollllll!
I les classes, hi ha de tot, com arreu. A Periodisme de la UAB hi ha assignatures per llençar-les a les escombraries i també professors, però aquest no són dels que acostumen a donar-te veu i vot. Jo he fet assignatures de disseny multimèdia amb un tipometro. Sí amics! Qui vulgui html que vagi al cibernarium o a tutoriales en la web (aquí colo la falca d’un material educatiu multimèdia i així aquest pots també compta per l’assignatura). Per algunes coses som molt espavilats, però per d’altres no tant. I això que jo sóc el primer a dir que no crec que Multimèdia Educativa hagi de ser una assignatura troncal, però jo vaig decidir matricular-me, sabia el que hi havia i entenc que a la UB es dóna preeminència a l’educació (UPF = cinema i UAB = tele més o menys). Per altra banda a mi me la bufa bastant l’educació… però ja que estem aquí anem a aprendre alguna cosa i a passar-ho bé, encara que sigui a les 9 del matí
Apa, queda dit. I que consti que parlo sense haver llegit res i arrel de l’estupefacció que m’ha provocat la classe d’aquest matí. Sí, sóc un indocumentat! però si quan ho llegeixo m’haig d’empassar les paraules serè el primer en dir-me bocamoll.
Progressa adequadament: poques coses… bé, el Madrid va perdre
Necessita millorar: massa coses? D’entrada: que en una assignatura et facin comprar el llibre del profe i les classes consisteixin a llegir-ne els capítols. Això si que s’ha de criticar… Sort que aquesta no la faig. En segon lloc, havia dit que seria un POST CURT!!! I en tercer lloc, que mai mai mai aconsegueixo fer un post parlant de multimèdia educativa mentre en altres blogs escriuen coses com que les TIC deshumanitzen al personal. Doctor, tinc un problema?
PS: Edito el blog a les 13.51 perquè m’he mirat els comentaris de la gent i jo no veig res punible. Ara si que no entenc res!
Octubre 13, 2008
Educamèdia
La Ciutat Prohibida a la xarxa
Perfecte, crec que ja ho començo a entendre: Multimèdia Educativa. Vaja, educar amb tots els mitjans possibles, no? No, suposo que no va per aquí… deu ser que em falten dades. Ves a saber… Per sort, un exemple val més que unes quantes paraules i diria que n’he trobat un de perfecte. Si més no, perfecte per fer l’exercici aquell de classe…
Ara seriosament: quan he vist aquesta notícia se m’han caigut els collons a terra. Una nova manera de visitar un indret màgic, apendre i jugar al mateix temps. Una espècie de Second Life però per a la vella Ciutat Prohibida de Pequin: Beyond Space and Time. Gràcies a IBM podem anar a fer una mica de cultura i fins i tot apendre a tirar amb arc. Que em pengin si això no és Multimèdia Educativa! Ara falta saber si és sifgnificatiu, conductista o integrat
Progressa adequadament: Dimecres no hi ha classe… o sigui que res de matinar per agafar/perdre/esperar el metro/tren/bus! Ah i bravo per les empreses com Google o IBM quan es posen a fer projectes com l’Earth o aquest de la Ciutat Prohibida
Necessita millorar: El pes del programam per veure la Ciutat Prohibida, és immens i en molts llocs no xuta…
Octubre 8, 2008
Apocalíptics i integrats?
El primer que surt al google si busques el títol del post...
Primer dia de classe i primer dia de blog. Ho podríem matar aquí amb el típic i simple “hola món” de qualsevol persona de bona fe que obre una finestra d’aquestes per internet. Però no, es veu que hem de comentar coses de classe…
Doncs la d’avui ha estat com el primer cop que algú va suggerir el concepte d’apocalíptics i integrats. Deuria ser en alguna altre classe, una classe clàssica on el professor es dirigia als alumnes des de la tarima… eren altres temps, no necessàriament millors. Fos com fos, la sensació de tenir els conceptes tot just a tocar dels dits i no poder abastar-los ha estat similar. No per culpa de qui ho explica, sinó pel contingut. És el que més m’agrada dels teòrics, que sempre se les empesquen per situar els seus teoremes i paradigmes més enllà de l’enteniment dels “simples mortals”. Potser s’haurien d’aplicar l’index de boira d’un text, a veure si el superen.
Però anant al tema. No en tinc ni idea d’educació més que per l’experiència com a alumne. D’entrada, tot nou coneixement es bo, però en aquest cas costa d’aplicar-lo. Diria que de la fitxa n’hem encertat 2 de 8 i quan semblava que ho teníem… llavors apareixia l’associacionisme! Jo encara no sé si el meu ensenyament d’EGB era conductista o significat. Cognitivista? tots ho són. El que està clar és que no ens fotien cops de bastó… cosa que agraïm. Serà qüestió de temps i d’obrir més les orelles, a veure si així ens quedem amb la idea.
Progressa Adequadament: M’agrada això d’anar fent grups. No t’adorms, coneixes gent i fins i tot he aprés un nou concepte: heurística.
Necessita Millorar: Els nanos del nostre temps. Aprofitant el debat d’experts, una companya que ha fet classe amb menuts ens ha explicat que no nem bé.
